veure explicacions
Explanation: No ho sabia, però «falzia» és un tipus de falguera. També he trobat a Internet que era un coell, però crec que el teu vers es deu referir a la planta. Mira quina explicació en donen a la pàgina http://www.uv.es/metode/numero39/34_39.htm FALGUERES A LES FONTS La nostra primera parada serà a Bunyol, al riu Juanes, que forma al llarg del seu recorregut bells paratges com la cova de Las Palomas, el Charco Mañán o la cova d’El Turche. Ací trobarem a les traspuants parets una fràgil falguera que penja, de fulles verdes clares i tija oscura i que es diu falzia vera o, com es diu en espanyol, cabellera de Venus o culantrillo de pozo (Adiantum capillus-veneris). Pel que fa a la resta, et copio les deficions que en dóna l'Alcover Moll: TRASCOLAR (ant. escrit també trescolar). v. || 1. tr. Fer sortir el vi del cup i fer-lo passar a un altre recipient o recipients (trullola, cubell, bótes, etc.) (Solsona, Vic, Tremp, Urgell, Ll., Igualada, Penedès, Camp de Tarr., Priorat, Calasseit, Gandesa, Tortosa, Maestrat, Mall., Men.); cast. trasegar, trasvasar. En lo celer una tina de trescolar, doc. a. 1373 (Miret Templers 556). Una caldera de trescolar, doc. a. 1410 (Alós Inv. 13). En lo celler | adulterava, | que trescolava li dava entendre, Spill 1894. Es vi de fogoneu, quant està dins es cup, en es ple des bull, mata sa gent que sols s'hi arramba, però una vegada trascolat..., no res: brou de llàntia, Maura Aygof. 192. || 2. tr. Filtrar. a) Aplicat a líquids. La sobrefluitat de la urina o urinal en aquella trascolada, Cauliach Coll., i, 2a, 7.—b) Aplicat a llum, olor o substàncies gasoses. L'aire del matí que trascola d'aquells rosers la flaire, Brazès Ocell 96. Se trascolava una llum esblaymada, Alm. Ross. Cat. 1922, p. 28. || 3. intr. Filtrar-se. En ploure, tot s'abeura y vessa y trascola, Ignor. 20. Ses aygos que trascolen per devall sa terra, Roq. 44. || 4. tr., fig. Fer passar líquid (sobretot vi) o altre aliment al ventre; cast. trasegar. Les llepolies que li portaven... i que tan a gust trascolava al seu estómac, Bol. Dim. 132. Fon.: tɾəskuɫá (or., men.); tɾaskoɫá (occ.); tɾaskoɫáɾ (val.); tɾəskoɫá (mall.). Etim.: d'un compost llatí trans-colare, mat. sign. ESCORRIM m. (i més usat en pl., escorrims) || 1. Escorrialles (Olot, Lluçanès, Plana de Vic, Maestr., Cast., Val.). La terra ha de beure's... de l'amargor de l'ira divina l'escorrim, Atlàntida iv. No hi trobo en la camella ni un escorrim de llet, Guimerà Poes. 103. Del vi vel n'haurem de beure los solatges y escorrims, Aguiló Fochs foll. 85. Minva la força, emmalalteix, acaba en escorrim planyent, Carner Lluna 138. || 2. Escorriment, corrença d'aigua (El Pinós). Loc. —Arribar (val. aplegar) als escorrims: arribar tard, a les darreries d'una funció. Fon.: əskurím (or.); eskorím (val.). Vaja, suposo que el poeta fa una pregunta retòrica al «falzia» de la font: ¿per què transvaso les últimes gotes de memòria...? L.
| lidius Spain Local time: 16:32 Specializes in field Native speaker of: Spanish
|
|